* PORTADA D ENDERROCK I MÀXIMA SINCERITAT *

Després de mes d 4 anys esperant la , per fi la gent de la revista Enderrock van decidir donar me la portada.
a mi em feia molta il·lusió la veritat. no només el fet d aparèixer a la portada sinó tb l entrevista, pensava que podria expressar el moment que estic vivint, com estic, com em sento..en fi..
les fotos son molt boniques. com que tampoc ho explica la revista, us ho explico jo,les va fer l ibai acebedo, i vam anar a Cardona a la masia dels meus tiets a fer les. em va maquillar la Raquel, la Maria ens va ajudar a organitzar ho tot i fins i tot la meva tieta Nati ens va mimar pq no ens refredéssim durant la sessió en un dia que feia bastant de fred. jo em vaig voler guarnir amb roba tota feta d llana, volia lligar ho amb el disc, i tb volia sortir còmode, a casa, amb roba confortable, per tal de fer una comparació amb el moment professional i tb personal que estic visquen; estic mes còmoda que mai.
sincerament, veure la revista i llegir l entrevista va ser força decepcionant per mi. agraeixo a Enderrock que em fessin la portada ( tot i que havent de tornar el favor ) i soc conscient de que molts artistes els hi agradaria que els hi fessin cas i no és així.sempre hi ha gent que té menys que tu, això no s ha d oblidar, d'acord..però al·lucino molt amb l enfoc o el tracte que es fa a l interior, a l entrevista.
vaig a entrar a un concurs televisiu amb 20 anys. ara en tinc 29. han passat 9 anys, i he fet tantíssimes coses.però al numero de gener d aquesta revista s empenyen en recordar coses de fa 9anys! és molt heavy..trobo que si fos una revista de Castella-león per dir algo..potser seria necessari situar a el lector i per tant repassar amb èmfasi els seus inicis..
però sincerament, els lectors de la revista Enderrock, saben perfectament que vaig passar per OT, i Eurovisió ,saben perfectament que no m agradava la cançó del festival, bla bla bla...
i ho saben perquè ho he explicat 50 mil vegades!! no exagero..
i començo a estar-ne una mica fins els collons de tanta tonteria, la veritat.
Tenia il·lusió d explicar a la gent coses sobre el meu disc., del qual l única cosa que consta a l entrevista és el títol i el productor. res mes. no sé si el Roger, el noi que em va fer l entrevista, se l ha escoltat, sincerament..pot ben ser que no, ja que del disc NO ES DIU RES.
Tenia ganes d explicar a la gent el meu disc,el procés i tb el meu 2010. tenia ganes de parlar los de que ha estat el millor any professionalment parlant. que estic feliç i satisfeta! contenta del meu present. això! tenia ganes de parlar de present i com a molt de futur no de passat. volia explicar a la gent que a les paradetes dels concerts venc les coses que faig jo a les meves estonetes lliures. explicar los que poder representar contes d Quim Monzó ha estat una experiència molt bona, mil coses del meu any, del meu disc..però no ha estat possible.
Sembla ser que hi ha gent que pensa que presentar un programa com Buscant la Trinca i fer un bon disc, son dos conceptes que no poden anar de la mà. ah i ser mediàtic tb resulta que té una connotació negativa que no acabo d entendre. vaig buscar al diccionari i tot la paraula , no és conya, pq estic força farta de que me la atribueixin. surto als mitjans, si, em guanyo la vida fent d presentadora , d actriu i d cantant, i?
a mi que "segueix-me el fil " sigui un disc que no agradi massa a la gent d Enderrock, em sembla fantàstic, en serio..però que en una entrevista no parlin absolutament res del disc i no plasmin el que jo tinc ganes d explicar, i s empenyin una i una altra vegada en parlar del passat...em sembla lleig. em vaig posar molt trista. no m ho esperava.
de tot cor, no sento que estigui ni en cap laberint ni en cap contradicció. Fa 9 anys si, ara no. ara és tot el contrari.no em sembla tant difícil d entendre.
m importen una merda les etiquetes, no tinc estratègies ni ganes d agradar a tothom.no em sento ni cap intrusa ni cap renegada. m és igual la música que escolti la gent que em ve a veure als concerts i on hagin comprat la roba que porten.m és igual. només m importa que les cançons arribin, emocionin, la gent se les faci seves tant si les han escoltat a 40 ppals o a icat. que la gent m entengui tal com soc. les entrevistes i les portades et donen l oportunintat de parlar als oients, als lectors, que et coneguin una mica millor. jo he sentit la necessitat d escriure aquestes ratlles, pq el que he llegit no m apropa una merda a la gent.
faig el que em dona la gana de la millor manera que se.
i potser publicar tots aquests pensaments no és una bona manera.segur que hi haurà qui s enfadi amb mi al llegir això. dubto que es posin tristos com em vaig posar jo al tenir la revista a les mans i llegir l entrevista.
i tot això deixant a part que dels números de la revista que tinc per casa, a tots ells l artista o grup que apareix a la portada té 6 planes per esplaiar se. en el número de Gener de 2011 no és així, deu ser casualitat.
com tb deu ser casualitat que els dos gairebé únics programes musicals de la televisió pública d aquest país no vulguin ni sentir a parlar de la Beth ni de segueix-me el fil.
i tb deixant a part que el grup amb qui vem començar a fer música ens dèiem HÀBIT.

..ho sento,no hi puc fer mes, em perd la necessitat d explicar ho, de ser sincera.
està bé dir les coses tal qual son.