domingo, 20 de febrero de 2011

* KURSAL, MANRESA *



La veritat és que quan jugo a casa, no gestiono massa bé les emocions amb els nervis.
Ho estava molt de nerviosa, i no vaig poder gaudir al màxim de la nit màgica que em va brindar el Kursal, Manresa, la seva gent, la meva gent, els convidats..tot..tot era idíl·lic,molt..









El Damià Olivella va enamorar a tothom.."d on ha sortit aquest noi? "em deien..va ser un plaer que hi fos..té una veu com pocs, i fa el que vol amb ella..gràcies bonic!



Poder comptar amb la Bikimel, i al damunt cantant "dolç Cavaller"...va ser molt emocionant..trobo que és una donzella medieval i que té una veu i unes melodies exquisides..
gràcies nina..repetirem aviat..



...i que bé que els Gossos també van poder venir!! Com vaig explicar en el concert, fa uns 14anys, molt apropet del kursal, al passeig mateix una adolescent amb ganes de menjar se el mon, un dia de st Jordi, feia cua perquè 4 nois grenyuts que cantaven cançons romàntiques amb acústiques,li signessin un disc..
i si, la vida a vegades és fantàstica..i els Gossos son uns tios collonuts.
Us estimo molt nens..moltes gràcies. No és nou...ve de fa temps el meu amor cap a vosaltres..



..i la Sira. La Sira!! Amb aquesta nineta fa molts anys que som amigues...Uns 13 aproximadament...Hem compartit tantes coses...i tot va començar fent teatre...i teníem ganes de barrejar les seves ganes amb les meves..i l altre dia va ser el dia. Tothom va flipar. Va ser molt espectacular...Perquè la Sira és delicada, suau, dolça i lluminosa...i alhora el què feia era potent, perillós, excitant i màgic.
t estimo molt Sira,ja ho saps..per molts anys més..




la bandota...amb el Lucas al lap steel...molt i molt contenta de tenir-los aprop..



i la família..els amics...les super galetes de la mami..les llonganisses, els coixins, les flors...
tot i tot..
em faig empalagosa, ja ho sé..
a la nit, feia 2 hores que s havia acabat el concert i encara tenia uns nervis a la panxa impressionants...
gràcies Manresa.
my own way home.that s it.



* fotos de Marta Pich. moltes gràcies*

2 comentarios:

  1. ostres!!!! ara encara em fa mes rabia no haver pogut venir!!!! Molt maca la cronica, pero una mica cruel pels q no hi hem estat, quines dentetes ens has deixat,jijiji!!!! un peto infinit,muaaaaaa
    Montse Esp

    ResponderEliminar